| Tenim a les nostres mans els ramals de l’escola i podem, com ja s’ha fet en moltes ocasions, empentar a la societat cap a la construcció d’un món millor. |
| El professorat està patint. en aquests moments, un excés de treball què l’està aclaparant de tal manera que no arriba a realitzar amb convicció la seua funció fonamental que és educar. Des de les administracions, a fi d’aconseguir que el canvi a les aules siga efectiu, es demanda la realització d’una sèrie d’activitats que, lluny de permetre la reflexió, atabala de tal forma al professorat què es senta a cada dia menys a gust en la seua feina. I per això, a cada dia més, se senten veus que clamen demanant menys papers a les aules i més professors. El pitjor de tot és que, aquesta sobrecàrrega de treball, es fa nom de la innovació. Una paraula molt sofrida, on cap el millor i el pitjor. No oblidem que la guillotina va ser una innovació en l’evolució de les maneres d’escapçar a les persones.Per a més INRI, s’acusa als Moviments de Renovació Pedagògica (MRP), uns moviments que van alliberar l’escola del franquisme, d’estar darrere d’aquestes reformes. Encara que siga veritat que moltes de les propostes que fa la Lomloe responen, en la seua nomenclatura, a propostes que l’Escola Nova, ni el que apareix en els currículums actuals ni sobretot les formes que està emprant l’administració per implantar aquestes reformes, respon al que preconitza la renovació pedagògica. Els MRP no han anat mai en contra del professorat ni han obligat a ningú que no hi estiguera d’acord, a implantar qualsevol mena de canvi a la seua aula. Els MRP estan en contra de tot el que provoque que el professorat treballe de mala gana. Tots sabem que és condició imprescindible per a un ensenyament eficaç que el professorat estiga assossegat dins de l’aula. Però sembla que l’actual administració educativa no ho tinga present.Convidem als nostres companys i companyes a participar al costat de nosaltres en unir-se i: • Advertir a les autoritats educatives que la pressió a la qual estan sotmetent a l’ensenyament només redundarà en la defecció del professorat, sobretot de l’escola pública. Les propostes que fa necessiten una adaptació a la realitat de cada centre que no es pot dur endavant sense una aportació de personal preparat i de material extra cap a l’alumnat econòmicament més desfavorit. No es pot portar avant una reforma sense que el professorat estiga il·lusionat a favor del canvi proposat. • Demanar a les famílies que confien en la tasca que l’escola realitzant. El seguiment que fan del treball a les aules ha de ser constructiu. Les famílies no són els enemics del professorat i poden treballar colze amb colze amb ell i enfrontar-s’hi. • Ajudar a l’alumnat al fet que sàpiga empoderar-se de l’escola no sols per a exigir drets, cosa que s’estan fent sovint de manera inadequada, sinó també per a mostrar que la majoria compleix amb els seus deures. Per a això han de mostrar a aquells i aquelles que entorpeixen un clima de cooperació en els centres, que el seu camí és equivocat si entre tots volem un món més just per a demà.Hem de ser els docents els qui han de protagonitzar qualsevol reforma, els qui han de liderar el procés de renovació de l’escola. Tenim a les nostres mans els ramals de l’escola i podem, com ja s’ha fet en moltes ocasions, espentar a la societat cap a la construcció d’un món millor. Hem de creure que podem renovar el món a través de l’escola. La fe mou muntanyes i no necessàriament la fe religiosa. |
| Vora el 40% dels docents valencians atesos pel Defensor del Professor pateixen ansietat o depressió – Diari La Veu del País ValenciàUn 39% dels docents valencians atesos pel Defensor del Professor –un servei creat pel sindicat ANPE, Associació Nacional de Professionals de l’Ensenyament– presenta quadres d’ansietat (al voltant del 31%) o depressió (8%).www.diarilaveu.cat |
