Deixant a banda allò de la costella i d’Adam, amollat en el capítol 2 del primer llibre de la Bíblia,“El gènesi”, així com aquella frase tan masclista “Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meua carn. El seu nom serà dona perquè ha estat presa de l’home”, el que més hauria de fer reflexionar a la humanitat, pel que fa a la discriminació femenina, és el capítol següent, el 3.

Us el transcric literalment per què l’analitzem:

1 La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet.

Preguntà, doncs, a la dona

—Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?

La dona va respondre a la serp:

—Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, 3 però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.

La serp li va replicar:

—No, no morireu pas! Déu sap que, si un dia en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com déus: coneixereu el bé i el mal.

6 Llavors la dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella. Llavors a tots dos se’ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se’n feren faldars.

8 Quan l’home i la dona van sentir els passos del Senyor-Déu, que es passejava pel jardí a l’aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquè el Senyor-Déu no els vera.

Però el Senyor-Déu cridà l’home i li va dir:

—On ets?

10 Ell li va respondre:

—He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.

11 El Senyor-Déu li replicà:

—Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit?

12 L’home va respondre:

—La dona que has posat al meu costat m’ha oferit el fruit de l’arbre i n’he menjat.

13 Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona:

Adam i Eva – Rubens

—Per què ho has fet, això?

Ella va respondre:

—La serp m’ha enganyat i n’he menjat.

14 El Senyor-Déu va dir a la serp:

—Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs damunt el ventre i menjaràs pols tota la vida. 15 Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ella t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló.

16 Després digué a la dona:

—Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar.

17 Després va dir a l’home:

—Ja que has escoltat la teua dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teua: tota la vida passaràs fatigues per traure’n l’aliment. 18 La terra et produirà cards i espines, i t’hauràs d’alimentar d’allò que donen els camps. 19 Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornes a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs.

20 L’home va donar a la seua dona el nom d’Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.

21 Llavors el Senyor-Déu va fer túniques de pell i va vestir l’home i la dona.

22 Després el Senyor-Déu digué:

—L’home s’ha tornat com un de nosaltres: ja coneix el bé i el mal! I si ara agafa el fruit de l’arbre de la vida, el cull i en menja, viurà per sempre!

23 Llavors el Senyor-Déu va expulsar l’home del jardí de l’Edén, perquè treballara la terra d’on havia estat tret. 24 Un cop l’hagué expulsat, va posar a l’orient de l’Edén els querubins amb la flama de l’espasa fulgurant per a guardar el camí de l’arbre de la vida.

Podríem fer moltes reflexions analitzant el text sobre el qual es basen les tres grans religions monoteistes que dominen actualment directa o indirectament el món sencer. Però ací anem a parar-nos sobretot en uns versets. Per tal de posar-nos en antecedents els versets 15, 16 i 17 del capítol:

Seguir llegint…