Per la recuperació del Consell Escolar Valencià
Hem pertangut a aquest Consell Escolar des dels seus inicis. Òrgan de participació, el màxim òrgan de participació en matèria educativa!, per la qual cosa els seus membres han de ser objecte de la major consideració i, el seu treball, del major respecte. Consideració i respecte que es vulneren quan no es té la paraula com a instrument de comunicació i de coparticipació del pensament, negant-la, i quan el treball realitzat ni es té en compte ni es justifica el seu rebuig, quan no acaba en un injustificable menyspreu.
Hem participat en aquest Consell amb presidències designades per governs del Partit Socialista i del Partit Popular. Van ser antics directors generals, alguns polítics, mestres i membres del cos d’inspectors d’educació. Amb tots ells s’ha coincidit i discrepat, però amb tots ells, col·legiadament, hem arribat a propostes consensuades, a reflexions compartides, a valoracions que tots fèiem nostres.
Des de 1995, aquesta forma d’entendre la participació en tot allò relacionat amb l’educació no universitària s’ha anat mantenint al si d’aquest fòrum que té la seua empara en la Constitució i en una Llei orgànica que, en els seus elements bàsics, i aquest ho és, ha sobreviscut a tots els governs que hi ha hagut des de 1984. Açò vol dir que en aquests 16 anys de govern del Partit Popular a la Comunitat Valenciana, si exceptuem els dos últims anys, no s’ha alterat ni la lletra ni l’esperit constitucional que atorga a la comunitat educativa el dret inalienable a la participació efectiva en la programació general de l’ensenyament.
Seria doncs injust predicar del Partit Popular una ruptura amb aquest esperit constitucional, per la qual cosa s’ha de dir de persones amb identitat pròpia que amb el seu comportament, expressió d’un pensament ocult que ja s’ha donat en la Història en la primera meitat del segle XX i que a Espanya es va perllongar fins a l’últim quart de segle, ha dinamitat el principi de participació de la comunitat educativa valenciana en la programació general de l’ensenyament. La vergonya viscuda en la reunió de la Comissió Permanent del passat 11 de febrer va ser provocada per l’espantall creat per la presidència del Consell amb la col·laboració activa de la Secretaria Tècnica.
Es tractava d’aprovar un nou Reglament de funcionament del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana. Els dos últims, un de 1995 (amb un govern socialista) i altre de 1997 (amb un govern del partit popular), van ser redactats per sengles comissions nomenades a aquest efecte pel respectiu Ple. Van treballar durant més d’un mes, van redactar els seus corresponents esborranys de Reglament i, en ambdós casos, van ser aprovats per unanimitat. Amb l’actual presidència, la Permanent va ser convocada a les dotze del migdia d’un divendres amb un Reglament ja redactat per no se sap qui i amb el mandat presidencial d’aprovar-lo, tal qual estava redactat.
El procés no va deixar de ser un simple esperpento en el qual els representants de la part social no van ser cap dels protagonistesvalleinclanescos. Per al president no hi havia esmenes, ni dubtes, ni reflexions, ni suggeriments, solament havia mocions que cada persona proponent havia d’enunciar, totes juntes i alhora, en deu minuts per a ser votades com una unitat semàntica i significativa: esmenes com aquelles que sol·licitaven que es respectés la Llei 30/92 de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i aquelles que deien que es corregira una redacció gramaticalment incorrecta, és a dir, més de cent propostes de modificació del Reglament proposades per un membre del Consell, es votaven totes alhora! La presidència contava amb catorze vots. Amb aquests únics catorze vots van ser rebutjades quasi totes les esmenes, perquè van ser aprovades les poques que els inspectors – que no ponents del treball- presents en el Consell van dir d’acceptar. Amb quina autoritat?
Insistim: un esperpento, quin espantall! De la unanimitat en els processos similars anteriors – què hem aprovat? El text del Reglament modificat, no, perquè no el teníem i no va ser sotmès a votació- a una aprovació per catorze vots que sortirà efecte sobre un total de seixanta membres del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana. Un espantall la forma, una ignomínia el resultat, i tant una com l’altra tenen autors: Alejandro Font de Mora Turón, Conseller d’Educació; Conxa Gómez Ocaña, Secretària Autonòmica d’Educació; Francisco Baila Herrera, president del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana; Alejandro Bañares Vázquez, Vicepresident del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana; Agustí Pérez Folqués, Secretari Tècnic del CECV; més la comparsa necessària.
No ens resignem a que aquestes persones acaben amb la participació de la comunitat educativa en la programació general de l’ensenyament de la Comunitat Valenciana. Ens dirigim, en primer lloc, als membres d’aquest Consell perquè tots, consellers i conselleres, fem un esforç per recuperar l’esperit, no ja anterior a 1995, sinó de no fa més de quatre anys. I ens dirigim també a la societat valenciana i als partits polítics que han de concórrer a les eleccions dintre d’uns mesos perquè facen seu el que és seu, la defensa de tot allò que la Constitució protegeix com és el dret a la participació d’aquesta comunitat educativa. Hem participat en aquest Consell Escolar amb presidències designades per governs del Partit Socialista i del Partit Popular i amb tots ells, col·legiadament, hem arribat a propostes consensuades, a reflexions compartides, a valoracions que tots feien seues (que tots fèiem nostres).
Comunitat Valenciana, 14 de febrer de 2011
Representants del professorat:
Miguel Ángel Vera Mora, Luís García Trapiello, Santiago Estañan Vanacloig, Tudi Torró.
Representant del pares i mares:
Mª José Navarro Vercher
Representant de l’alumnat:
Albert Navarro Pérez
Representant del Personal d’Administració i Serveis:
Félix Estrela Botella