1.- L’actual administració educativa valenciana, desprès de 17 anys de govern ininterromput, ja ens té acostumats a un doble nivell d’innovacions: les ocurrències demagògiques i populistes per una banda, i per l’altra la colonització de plantejaments educatius  avantguardistes i de renovació pedagògica amb la clara intenció de controlar i catalitzar possibles moviments que podrien posar en perill el sistema educatiu dominant al servei de la reproducció de l’actual ordre social i econòmic. La proposta de Contracte Programa s’insereix en aquest segon nivell. S’ha copiat els models d’Escoles Accelerades d’Stanford o de les Comunitats d’Aprenentatge impulsades per Francisco Imbernon o Ramón Flecha, però obviant els elements més socials i renovadors, i substituint-los per un discurs economiciste, on a més del manit eficientisme (terme molt perillós quan s’aplica als serveis públics) apareix la paraula “contracte” entesa com a obligació contractual, on només la part treballadora assumeix realment un compromís, perquè l’altra, l’administració, queda sempre en funció de les disponibilitats, recursos, prioritats, etc…

2.- En l’actual context de retallades resulta vergonyós que la conselleria s’atreveisca a fer aquesta proposta: quan s’augmenta l’horari lectiu (amb la consegüent reducció de temps per a la preparació i atenció a la diversitat), augment de ràtios, eliminació d’hores per a desdoblaments i reforços… es despengen en un programa per a reduïr el fracàs escolar… si de veres volen reduir el fracàs escolar podrien començar per mantenir i augmentar desdoblaments, reforços, reduir ratios (com el tan alabat model finlandès amb 2 profes en aules de 15 alumnes)… quina poca vergonya!

3.- La professió docent té una doble vessant: la professional i la vocacional. Conselleria apel·la a la vocacional per a tindre el “morro” de plantejar aquest programa en aquests moments. Confia per una banda en la vessant vocacional del professorat, i per altra, en l’egoisme de la meritocràcia. Per una banda ens lleva drets adquirits com les comissions de serveis i per l’altra ens les retorna parcialment però a canvi de… què fort! Ens baixen el sou per via triple: sexennis, IVA i augment d’horari lectiu, i per a arrodonir-ho encara hom pretén baixar-nos-el més amb aquest Programa fent-nos treballar més hores de les lectives estipulades… “chapó” senyora consellera, però… quina poca vergonya!

4.- L’eficientisme i l’optimització de recursos que preconitzen serveix per a diferenciar centres… és obvi que estan encetant una nova línia d’actuació: la dotació econòmica dels centres va a passar de ser igualitària i universal, a fer-se en funció de contractes d’implicació, eficiència, excel·lència, resultats… amb criteris poc quantificables i amb molta subjectivitat, el que servirà per a afonar en el rànking de centres, on els concertats sempre obtindran millors resultats, i entre els públics s’encetarà una cursa sense sentit per competir i ser millor que l’altre… “chapó” una vegada més sra. Consellera… el camí cap a la privatització va vent en popa… i els centres que no es moguen, seran eliminats o mantinguts amb fons públics com a femer social per als desclassats, inadaptats, minoríes ètniques, etc… amb seguretat privada per mantenir l’ordre i disciplina, i amb futurs delinqüents garantits… vergonya, senyors, vergonya!

5.- El compromís de futur i la continuïtat d’aquests programes està en l’aire… res no se’n sap… cap compromís… la dotació econòmica d’enguany no sabem d’on ix… si tots els centres del País Valencià signaren aquest programa.. a quants diners eixirien per centre? Quants profes es podrien incorporar per centre a aquest programa?…

6.- Desprès de les dures campanyes de desprestigi contra el funcionariat i el professorat en particular… com s’atreveixen a demanar-nos açò… on tenen la vergonya? O és que no la coneixen? La resposta és un altra… ells saben que el funcionariat és lliure i independent, i junt als sindicats són la darrera barrera que els frena en els seus intents de privatització i desmantellament de l’estat del benestar, per a fer negoci i establir un major control ideològic de la societat que els permeta perpetuar-se en el poder…

Personalment em defineisc com un mestre i profe vocacional, que he passat tota la meva vida professional anant més enllà d’allò estrictament obligatori, amb milers d’hores extres que mai ningú m’agrairà ni em reconeixerà (cosa que no m’importa en absolut perquè ho fet per convicció i per coherència ètica i ideològica, i fent-ho he sigut molt més feliç que si no ho hagués fet). Tot i això, no participaré en aquest joc, vull mostrar el meu més enèrgic rebuig a aquest polítiques sibil·lines que sols pretenen la imposició d’un model neoliberal sense ànima que sols valora allò econòmic, superflu i insolidari… ho sento… jo a açò no jugue!

josep vicent bataller i ferrando