En ciències socials, voler elaborar teories neutres, deslligades de l’entorn és una fal·làcia.
El medi ambient és fonamental per a la vida amb la qual cosa voler establir teories sense tenir en compte la interacció entre el medi i l’ésser viu és un suïcidi ideològic.
Ara bé no hi ha teorització sense teoria. Aquest pleonasme voluntari
significa que si bé el temps i l’espai determinaran la teoria, aquesta no és el resultat natural de la interacció entre els elements que composen el medi, sense una intervenció lúcida de la ment humana. Aquesta és la que, per la seua capacitat de pensar, aporta la superació de les diferències i extrau els elements comuns als fets que conformen la teoria.
D’això n’extraguem ambdues coses, teoria i pràctica no són més que dues cares d’una mateixa realitat que tancaria el triangle semàntica. Aquest referent seria la vida en si mateix.
Viure és posar en pràctica la nostra teoria sobre el que significa viure.