He llegit fa poc que la identitat entre dues cèl·lules formades genèticament amb el mateix ADN no són exactament iguals. Per sort

 ja que si des de que es ve reproduint les cèl·lules no hi hagueren hagut diferències el nostre planeta encara estaria poblat sols per unes bactèries aquàtiques que no hagueren evolucionat. Per sort hi ha hagut sempre diferències, encara que foren imperceptibles, entre les cèl·lules. I gràcies a això hem evolucionat i ho seguim fent.

I dic jo, aquesta veritat científica, la del 99.9%, aquella que diu que sempre hi ha d’haver al menys un 0,1 % d’imperfecció per permetre l’evolució, s’hauria d’aplicar a la sociologia. Ja fa anys que he descobert que la crisis d’adolescència és absolutament necessària per a permetre el progrés. En efecte, si la generació nova no és capaç de posar en dubte el que ha dut endavant la generació anterior, no hi possibilitat d’evolució.

 Doncs el mateix passa amb la política. El conservadorisme no porta sinó a l’immobilisme i a impedir que puga evolucionar la societat. Però que quede clar que evolucionar la societat no significa necessàriament créixer des de la perspectiva econòmica. El creixement humanístic és força més important que el creixement de la riquesa econòmica personal.