Avui, després d’un inici de curs complicat, que ha requerit un gran esforç per part de la comunitat educativa, sembla que la situació es va normalitzant dins d’aquesta anormalitat pandèmica. Però no volem que aquesta crisi i incertesa legitimi una normalitat pedagògica i escolar qüestionada des de fa temps. Les crisis són oportunitats per revisar el sentit del que es fa i per obrir noves finestres de possibilitats per renovar i transformar l’educació. No les desaprofitem, perquè la por i la falta de reflexió són els millors aliats de la involució educativa. El nostre manifest, més enllà de les urgències del dia a dia, que per descomptat cal atendre, tracta d’anar més enllà d’aquesta conjuntura actual, de la presencialitat, per plantejar altres urgències de futur igualment necessàries. Per alçar el vol del debat i per pensar una altra educació que obri camins cap a l’esperança, cap a la utopia.