‘avant-projecte de Llei per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) del ministre Wert (o Verd?) cal emmarcar-la en un context general de retallades que sota el pretext de reduir un dèficit públic imposat per la banca, els especuladors, i el anomenats (insaciables) mercats, obliga a la població a acceptar “religiosament” com a única política possible el progressiu desmantellament del nostre encara incipient estat del benestar. Però darrere d’aquestes intencions se n’amaguen d’altres més perverses: en síntesi podrem convenir en que es tracta d’imposar un neoliberalisme sense ànima a sang i foc, on es propugna que allò privat és millor i funciona millor, es mercantilitza d’educació i la sanitat, tot té un preu, i qui no el puga pagar queda automàticament exclòs. Sols així podem entendre el copagament sanitari, la forta pujada de taxes universitàries, la reducció de beques, els retalls en educació (un -14’4% als pressupostos de 2013, amb la previsió d’arribar en 2015 a un 3’9% del PIB, el que ens va a situar a la cua d’Europa i de la OCDE, tornant als nivells dels anys 80), la privatització progressiva de la sanitat i de l’educació (qui pague tindrà millor servei), el que suposa en la pràctica un xec en blanc a les actuacions nepòtiques de l’empresa privada (sols hi podran treballar els d’una ideologia o color polític determinat). Açò acabarà traduint-se en un control ideològic de la societat, per a formar una ciutadania submisa, al servei dels mercats i dels nous amos del món.
Josep Vicent Bataller i Ferrando
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià.
Si ens centrem en l’Avant-projecte de Llei Wert les evidències que apunten aquesta intencionalitat, suposadament oculta, són inqüestionables: es mercantilitza l’educació sota paràmetres d’eficiència i rendibilitat, sense tenir en compte que l’educació no és una despesa, sinó una inversió, al temps que s’imposa una gestió empresarial dels centres, amb la figura omnipotent del director, amb prerrogatives de prescindir del Consell Escolar i amb potestat per a imposar una mobilitat funcional (canvi d’etapa o especialitat) i geogràfica (trasllat o romandre al centre) al professorat. Adoleix d’un plantejament clarament classista i segregador mitjançant itineraris selectius a edats on encara l’alumnat no té la suficient maduresa per triar o poder veure les seves capacitats reals. Aposta per la recentralització i un major control del currículum per part de l’administració central (amb un clar menyspreu i desconfiança cap al professat) i planteja la financiació dels centres en funció dels resultats, potenciant la competitivitat i especialització de centres classifficant-los en rankings. Concep l’educació com “motor que promueve la competitividad de la economía”. La imposició de revàlides suposa potenciar la cultura de l’examen i del sacrifici, en compte de potenciar la il·lusió i motivació de l’alumnat per l’aprenentatge, amb estratègies que potencien les necessitats, estils i ritmes d’aprenentatge de l’alumnat. És com tornar al “la letra con sangre entra”,que portarà irremeiablement a un major fracàs i abandó escolar que afectarà a les famílies amb menys capital econòmic i sociocultural, i que a més propiciarà un major control ideològic del currículum donat que a l’aula es treballarà sols per a superar les revàlides, i no per a aprendre a aprendre, aplicar el saber al món real i per a saber ser i estar.
A partir dels 13 anys s’obrin diverses vies de selecció i segregació que atempten contra la igualtat real d’oportunitats: programes de millora de l’aprenentatge i rendiment per a alumnat que haja repetit algun curs amb un currículum clarament devaluat que predetermina el seu itinerari formatiu, Cicles de Formació Professional Bàsica als 15 anys si s’ha repetit algun curs, que no dona titulació d’ESO ni accés directe als CFGM, i amb dos itineraris en 4t d’ESO, amb titulacions diferenciades que donaran accés a Batxillerat o a FP. S’inclouen agents privats al món educatiu, en un intent de desregularitzar i desprestigiar l’ensenyament públic, al temps que es pressiona sobre els salaris, s’afavoreix els centres privats concertant la FP bàsica i als centres que discriminen l’alumnat per raó de sexe. Es tracta de restaurar la vella educació del passat que mai ha donat els resultats esperats, especialment si parlem d’atendre a “tota” la població escolar.
És doncs necessari frenar un avant-projecte de llei que no ha estat negociat ni consensuat amb la Comunitat Educativa, i que atempta d’una forma letal contra l’escola pública i el model educatiu que cerca l’èxit escolar de “tot” l’alumnat i la formació de persones més iguals, més lliures, més crítiques i creatives. Sr Wert, Espanya no és el seu “cortijo”… el poble espanyol i valencià és mereix una educació i un futur millor.