Pablo Imen

La política educativa tracta de les accions de l’Estat en relació a les pràctiques educatives que travessen la totalitat social i, dit en termes substantius, de la manera a través del qual l’Estat resol la producció, distribució i apropiació de coneixements i reconeixements.”

”En la nostra perspectiva, l’educació és una pràctica política i són els sentits de l’educació que mereixen un debat ampli i profund: com formar subjectes del dret, persones amb autonomia de pensament que poden participar en un projecte col·lectiu, homes i dones omnilaterals (en pensament, en fer, en sentiment) constitueixen la nostra agenda de preocupacions”

Pablo Imen ” El fantasma de la desigualdad educativa
Teresa Sirvent

Definir la política educativa com a l’acció de l’Estat sobre l’educació sistemàtica restringeix una concepció d’educació permanent com a dret inalienable de tots els ciutadans al llarg de la seua vida. (Teresa Sirvent)

J. Domingo Contreras

“Les polítiques no sols creen marcs legals i directrius d’actuació. També suposen l’expansió d’idees, pretensions i valors que gradualment comencen a convertir-se en la manera inevitable de pensar. En fixar unespreocupacions i un llenguatge, estableixen no sols un programa polític, sinó un programa ideològic en el qual tots ens veiem embolicats.” (José Domingo Contreras)

Manuel Puelles Benítez

“…..la política de l’educació ens facultarà per a conèixer la realitat […] des d’un doble pla: d’una part, serà possible estudiar tot grup social en el qual es manifeste qualsevol tipus de poder en l’aplicació d’uns mitjans a unes finalitats – parlaríem llavors de política de l’església, dels sindicats i, fins i tot, de la mateixa família com a agent de l’educació -; d’altra banda, serà necessari estudiar les manifestacions en l’educació del poder polític per excel·lència, l’Estat, el poder polític per antonomàsia, garanteix la realització dels seus objectius gràcies a la possibilitat eventual de l’ús de la violència, monopoli que es *reputa legítim en funció dels valors que encarna l’Estat i que en les societats democràtiques es concreta en la carta magna que és la constitució” (Puelles Benítez, M; 1996).

Benedetta Taglibue

“ La política Educativa, és el conjunt de lleis, decrets, disposicions, reglaments i resolucions, que conformen la doctrina pedagògica d’un país i fixen així mateix els objectius d’aquesta i els procediments necessaris per a aconseguir-les…”(Benedetta Tagliabue)

 “La política educacional és la teoria i la pràctica de l’Estat en el camp de l’educació Pública, d’una banda, determina l’actuació de l’Estat a fi de preparar per l’educació a les noves generacions per a l’ús dels béns culturals de la humanitat, i per a promoure el desenvolupament de la personalitat individual i col·lectiva del poble segons les lleis, institucions, aspiracions o ideals històrics de la Nació i d’altra banda crea i regula l’organització dels Establiments escolars per a la realització de tals finalitats” ( Ghioldi)