Les arrels del poble valencià.
José Antonio Antón Valero Malva-rosa (València), juliol de 2023
Fa poc més d’un any, es va publicar la novel·la gràfica Al-Azraq- El malson de Jaume I (en valencià i castellà), de l’escriptor Just I. Sellés la novel·la La Muntanya Blava. Crònica del visir Al-Azraq (2014) va servir d’inspiració a l’actual. El dissenyador i il·lustrador Daniel Olmo va posar les excel·lents imatges. Editat per Quinta impresión, s’ha fet servir un paper i una qualitat gràfica realment notable que dignifica el contingut de les seves 399 pàgines a tot color. Excel·lent narració, no exempta de dificultats, amb ritme trepidant i temps per a la reflexió íntima. Absolutament recomanable.
Aquesta novel·la gràfica recrea “els darrers anys d’Al-Andalus oriental, els escenaris de la Muntanya (des d’Alfandec fins a Tibi, des de Cocentaina fins a les valls d’Alcalá o Gallinera), a mitjan segle XIII…”.
“El visir al-Azraq va ser, sens dubte, el més audaç enemic a què es va enfrontar Jaume I…conspiracions… batalles…sadius…revoltes…treves…traït…exiliat. ..després de divuit anys de desterrament les destinacions de visir i rei encara s’haurien de creuar…a les portes de la mort” (contraportada).
I es recorda a la solapa del llibre que “és la història que no ens han explicat mai...la seva lectura…suposa un exercici de dislocació històrica, on la figura del rei Jaume apareix irreconeixible…”.
Ja el 2008, la Generalitat Valenciana, havia celebrat el 800 aniversari de Jaume I, amb diferents esdeveniments, congressos, cercaviles de cavallers vestits d’època, concerts de campanes, Te Deum a la catedral de València, rutes turístiques, exposicions i premis literaris. De la mateixa manera, es van fer actes commemoratius i activitats a Catalunya amb la participació de l’Institut Europeu de la Mediterrània i l’Institut d’Estudis Catalans.
A les Illes Balears, es va celebrar l’esdeveniment històric amb lectura pública del Llibre dels fets (la crònica del mateix Jaume I), conferències, concerts, vinculats a la Diada de Mallorca (12 de setembre) i el 31 de desembre de 2008, festa de la Conquesta de Mallorca el 1229 pel monarca. El 2007 (31 de desembre), al sermó de la conquesta, al si de la catedral de Mallorca, el capellà i historiador Gabriel Seguí, anunciava: “el nostre poble va néixer cristià i català”. Igualment, la commemoració del Nou d´Octubre a València o la Festa de l´Estandard a Mallorca, ja des de l´Edat Mitjana, han unit la memòria del monarca als seus orígens identitaris.
Aquesta percepció que la gent comuna no coneix la història d’Al-Azraq, ni de la seva època, ni de la del poble andalusí que va habitar en aquestes terres valencianes, ni el que va suposar la conquesta cristiana liderada pel tan idolatrat Jaume I ( “el bon rei Jaume” o “el Lladre, el Gos”, segons ho defineixin els vencedors o els vençuts), amb les implicacions que això va tenir per a la conformació del que seria el poble valencià, em sembla una tragèdia col·lectiva. I m’ho semblava, ens ho semblava, ja fa molts anys, a algunes gents dels Moviments Renovació Pedagògica (MRP) del País Valencià, que treballàvem com a ensenyants pels anys noranta del segle passat.
Després de la lectura del magnífic llibre de Sellés i Olmo, vull aclarir i posar en valor que sí, si es va parlar d’Al-Azraq ja fa més de trenta-dos anys. I es va parlar de la resistència davant de Jaume I, i de com es van forjar les identitats del poble valencià (cosa que no sempre va agradar algunes persones amb una mirada certament essencialista). I ho vam fer adoptant el punt de vista dels vençuts que no solen ser presents a la narració històrica, ni als textos escolars. Com que ens agradava conceptualitzar la gent dels MRP, es tractava d’acostar el nostre alumnat a problemes/temes històrics socialment rellevants, especialment si això tenia a veure amb la construcció d’una identitat col·lectiva com a poble.
I això es va fer a l’escola pública (precisament a la valenciana), amb una proposta metodològica i de continguts, oberta i flexible (un projecte curricular, es deia llavors), amb format de carpeta de materials, per ser adaptada pel professorat a realitat concreta. Es titula Els musulmans de Balansiya. Ibn Zaid, un pagès del segle XIII, editat en valencià i castellà, els autors del qual van ser Anna Ros Miragall i José Antonio Antón Valero, amb la col·laboració tècnica d’Albert Sansano Estradera. El va editar el Centre de Formació del Professorat Parc del Molí (Godella, València) el 1991. Els autors eren membres del Seminari de Materials Curriculars del Moviment de Renovació Pedagògica Escola d´Estiu del País Valencià. Pel que fa al format d’aquesta edició, es va fer amb els recursos tècnics ( moltes vegades precaris) que existien llavors.
El projecte era una proposta de treball, presentada al Quadern per a l’alumnat. Aquest conté el Dossier A, on es mostrava un relat el suport del qual era un còmic il·lustrat (que vaig dibuixar jo mateix) -d’aquí un cert paral·lelisme amb la novel·la gràfica editada fa un any-. En aquest còmic un cavaller de les tropes cristianes -Ramon de Cardona-, hi ha el diari d’Ibn Zaid, fragmentat pel foc, després de la caiguda d’Alcalá. La proposta era reconstruir el contingut d’aquest Diari i explicar el context històric i la vida d’aquell pagès andalusí.
Al Dossier B s’aportaven recursos i fonts d’informació diverses (mapes, dibuixos, fonts primàries i secundàries), que s’ordenaven seguint els apartats: Conquesta i ocupació; la vida al camp; la vida a la ciutat; i altres aspectes de la cultura andalusina musulmana medieval. A més, s’incloïa un Quadern per al Professorat (amb la justificació i l’explicitació metodològica), basada en la investigació autònoma de l’alumnat, suggeriments didàctics referits a les fonts d’informació, a més d’altres possibles itineraris didàctics, sense restar autonomia per al professorat. També s’hi afegien una sèrie d’Annexos amb bibliografia, mapes, poesia, música, una proposta de Ruta d’Al-Azraq per les valls des de Pego amb alumnat i documents d’ampliació. Tot això es podria utilitzar segons el criteri del professorat, fins i tot modificant i afegint altres fonts d’informació.
Aquesta proposta curricular pretenia, a través d’aquests materials d’aula, “intervenir des d’un punt de vista crític en els continguts d’informació sociohistòrica…al marge dels que solen predominar als llibres d’Història… a l’abast de els i les alumnes” (del Quadern per al professorat que acompanya la carpeta de materials d’Ibn Zaid).
Van ser mesos d’una intensa preparació acadèmica i de recerca d’informació, llegint textos històrics, lectura de tesis sobre l’època, fent treball de camp, visitant llocs referenciats als documents i fets narrats, fent fotografies i croquis…El projecte implicava que el professorat es convertia en un investigador compromès amb la seva proposta i amb una alta formació sobre la temàtica tractada.
El material educatiu va ser presentat a l’Escola d’Estiu de formació de professorat d’aquell any (Escola d’Estiu a El Saler, promogut pel MRP comarques centrals, a València), i posteriorment posat en pràctica a diferents centres educatius de primària i secundària generant una xarxa d’experimentació. A més, en edicions posteriors, va incorporar una valoració-avaluació pedagògica des del Servei de Formació Permanent del Professorat de la Universitat de València (Anàlisi del Quadern “Els musulmans de Balansiya”) per Joan E. Cantarero Server, i va merèixer un llarg article dels autors d’Ibn Zaid a la Revista de Pedagogia Espais Didàctics (València 1991).
