Anàlisi de les declaracions d’Antoni Rovira a Europa Press
Quan l’actual Conselleri d’Educació diu:
«Yo no tengo taras ideológicas. La educación ha de ser neutra y no contener ideología de ningún bando»,
una persona no pot més que quedar-se perplexa.
A vore senyor Rovira, potser siga contradictori el pla de multilingüisme que va plantejar el botànic. Ara tan incongruent o més, és això d’afirmar de que l’aprenentatge del valencia és important i acceptar, al mateix temps que es formulen exempcions de l’àrea. O és que les exempcions no és fan per raons ideològiques?
Segons vostè això respon a la llibertat dels pares mentre jo voldria saber que fa amb la igualtat d’oportunitats de l’alumnat. Totes les persones del País Valencià tenen la possibilitat de realitzar els seus estudis on vulguen mentre vostès accepten alegrament que pares i mares reduïsquen eixe àmbit als centres on no ensenyen el valencià. Que passaria si demanaren l’exempció de l’àrea de matemàtiques per que hi obtenen males qualificacions o la de dibuix per què no saben dibuixar i com que tampoc seran pintors… L’elecció de centres és una cosa neutra segons vosté. Neutre és que a una persona no haja d’elegir perquè tots els productes són iguals. Però quan es pot fer hi ha tria en funció d’uns criteris que, per molt objectius que siguen, pressuposen una presa de posició la qual cosa es contradictoria amb la neutralitat.
Mire senyor Contreras quan els fills dels treballadors de Torrefiel puguen triar anar a l’escola concertada d’alguna de les gans vies de València sense que siga una despesa inasumible, em creuré allò de la llibertat d’elecció, mentre sols hi veig una manera de perpetrar una situació d’igualtat social que la seua escola, que no la que nosaltres propugnem, sols contribueix a perpetrar.
L’educació és una cosa massa seriosa per deixar que els pares puguen entrebancar-la per raons ideològiques. Ni tampoc en mans dels polítics ja que solen sovint, fer el contrari del que diuen sinó expliquem vosté això que diu al final de l’article: «De las cosas más sensatas que he oído de la educación es que tiene que haber una estabilidad en la legislación educativa. No es bueno que cada gobierno que entre haga una ley educativa nueva» i doncs, que fa no més entrar esmenant les lleis del govern anterior?
SÚPER! M’encanta.
Acabe de llegir tooot allò què no he compres mai i sempre està present… Reflexió i més reflexió! 💜
Gràcies 😘